El Plà Cerdà va ser un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona l’any 1860. Ildefons Cerdà volia una ciutat que s’articulés a través de carrers amples i espais verds.Va dissenyar sobre el plànol una quadrícula on hi predominava una geometria esticta de carrers paral·lels i perpendiculats, amb grans avingudes que esl creuaven en diagonal. A les illes ortogonals es van incorporar els xamgrans, que milloraven i facilitaven la circulació de vehicles.

 

Pel que fa als jardins, a més dels abres dels carrers i dels jardins de cada illa de cases, a cada barri es feia un gran parc d’entre quatre i vuit illes d’extensió.

 

Cerdà volia fer una ciutat on s’evités l’amuntegament de cases de la ciutat vella. Per això, tot i que en aquell moment era difícil imaginar-se l’existència de l’automòbil, es van deixar carrers espaiosos, per on podien circular els carros, els cotxes i els tramvies de cavalls.

 

L’Eixample té un encant molt important no només en els edificis més valuosos, sinó també en els balcons de les cases més senzilles, amb petits detalls de l’arquitectura que les caracteritza.