Va néixer a Mataró, al Maresme, el 17 d'octubre de 1867, i va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1956. Va ser un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català.

Va ser un arquitecte de Mataró, i més tard va desenvolupar las càtedres d’Hidràulica i Resistència de materials de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. També estava atret cap als estudis arqueològics.

Va intervenir a la política al costat de gent com Prat de la Riba, Duran i ventosa i altres noms importants. Va ser cofundador i col·laborador de “La Veu de Catalunya”, regidor de Barcelona, diputat a les Corts, provincial i de la Mancomunitat. Quan va morir Prat de la Riba, va ser escollit com a president de la Mancomunitat. Gràcies a ell es van començar les excavacions a Empúries, la constitució de la Junta de Museus i  moltes obres més.

Al 1923, Puig i Cadafalch es va ausentar de Catalunya i va prendre part en un Congrès d’Arqueologia de Bucarest (1924). Durant el període de la dictadura militar va poder dedicar-se als estudis i investigacions arqueològiques.

Com a arquitecte va fer algunes construccions goticistes. Entre les seves obres més conegudes estan la Casa Amatller (1898 - 1900) o la Casa de les Punxes (1903 - 1905).

Però de les coses més interessants que va fer van ser les relacionades amb l’arquitectura.